A l'hora d'estudiar un jaciment resulta imprescindible conèixer l'entorn on es troba. És en aquest punt quan la toponímia entra en joc, tot esdevenint una eina indispensable per a l'arqueologia.
Què és la toponímia?
La toponímia és una branca de l'onomàstica que estudia dels noms de lloc, la seva etimologia i evolució.
Què ens aporta, a l'hora de fer arqueologia?
La toponímia pot resultar una font d'informació molt important per a l'arqueologia. Sovint, els topònims tenen arrels molt antigues i perduren molt en el temps, per la qual cosa poden explicar-nos com era un indret en el passat o donar-nos informació sobre la gent que hi vivia (tant la llengua que parlaven, ja que moltes vegades els topònims provenen del substrat linguístic, com les seves activitats i relació amb l'entorn).
D'aquesta manera, hi ha topònims que ens informen sobre activitats agrícoles o ramaderes:
Freginar/farratgeta, els noguers, vinya/vinyassa/vinyota/vinyacs, els bancals, els olivers/les olives/les oliverades, els cirerers, rabassa, les figueres, els horts/l'horta, les feixes, l'avellanosa, carbassera, les eres, lo conreu, els galliners, la devesa,...
En alguns casos aporten informació sobre la vegetació i el context natural de la zona, així com elements del paisatge que poden haver canviat al llarg del temps:
Obaga/Obac/Obaguet, Solei/Solell/Solana/Solà, Els ginebrars, L'om, L'alzinerada/L'alzinosa, El roural, El bosc/El bosquetó/El bosquet/El boscós, El lledoner, La garriga/Les garrigoles, Vernedes, Les brugueres, Les ginesteres, La pineda, La falguera, La tellera, Els estanys/Els estanyols, Erm...
Alguns topònims ens poden aportar informació sobre la distribució de la terra i l'organització agrícola:
Els arrendaments, Els comuns, La quintana, La creu de terme, La creu coberta, Cap de terme...
D'altres, fan pensar en la presència de restes arqueològiques, edificis en ruïnes o altres construccions, pas d'antics camins, etc.:
El monestir, La torre, La guàrdia, La creu, El casalot, Vilà, El castell, El castellar, El camí vell, El molí, L'espluga, Els fortins, El pedró...
Cal tenir en compte que l'imaginari popular ha tendit a relacionar les restes arqueològiques amb fets sobrenaturals i éssers malignes i mitològics. Per aquesta raó, sovint es poden relacionar jaciments amb topònims que facin referència a bruixes, moros, gegants i alguns sants en particular.
En els contextos urbans els topònims també poden resultar útils des del punt de vista històric. Un exemple n'és el casc antic de la mateixa ciutat de Barcelona, on trobem carrers que van agafar el nom del gremi que hi treballava (metges, argenters, boters, carrer del notariat...), carrers que aporten informació sobre el traçat de les antigues muralles i portes de la ciutat (Ronda sant Antoni, Ronda Universitat, Ronda sant Pere, Portal de l'Àngel, Portaferrissa, carrer de la bòria...) o de l'organització d'aquesta (carrer del call) així com aquells que ens fan pensar en la presència d'un determinat edifici, construcció o monument que s'ha pogut o no conservar fins als nostres dies (carrer de Santa Anna, Carrer dels Banys nous, Carrer del Rec comtal...). Aquest fet, evidentment, no és únicament característic de Barcelona, sinó que es dóna a nombroses ciutats amb una història al darrere.
Bibliografia
- AMADES, Joan. Històries i llegendes de Barcelona: passejada pels carrers de la ciutat vella. Amb la col·laboració de Consol Mallofré; edició a cura de Jaume Fabre i J.M. Huertas Clavería, Barcelona: Edicions 62, 1984.
- PORTAVELLA i ISIDORO, Jesús. Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Direcció d'Imatges i Serveis Editorials, 2005.
