Les fonts escrites i documentals són aquells escrits que poden ser utilitzats per a l'estudi històric. Tant se val la intenció o finalitat amb què fossin fetes o el suport sobre el qual estan escrites; aquesta categoria comprèn des dels primers textos escrits amb finalitats econòmiques fins als diaris actuals, passant per les legislacions sumèries, les tragèdies gregues, els tractats científics egípcis, les pintades a les parets de Pompeia, els manuscrits il·lustrats medievals, els protocols notarials...
L'estudi de la història es fonamenta, bàsicament, en les fonts escrites i documentals; per això, és important conèixer-les i tenir-hi accés. A l'hora de dur a terme una investigació, doncs, resulta imprescindible tenir en compte aquests aspectes:
Fonts primàries i fonts secundàries
Fonts llibràries i fonts documentals
La diferenciació entre fonts llibràries i documentals (o arxivístiques) és difusa i pot portar a certa controvèrsia.
En principi, la definició de fonts documentals fa referència a aquells textos que sorgeixen de l'activitat d'una entitat determinada i, per tant, només solen tenir un sentit per a aquesta. Així, un procés resulta de vital importància per a les persones que hi estan implicades, però més enllà del món judicial i dels subjectes, no té un especial valor. Per això, les fonts documentals es guarden en arxius, on tenen un sentit dins un fons determinat.
D'altra banda, les fonts llibràries es caracteritzen per haver estat escrites amb una voluntat que va més enllà de l'afany de fixar o deixar constància d'un fet o d'un acte; en aquests casos, hi trobem lligada la intenció de transmissió. En aquest grup, doncs, trobem des de llibres universals i llegits arreu (la Bíblia, per exemple), a obres adreçades a cercles més concrets (la regla d'un orde religiós), tots ells, però, amb una finalitat comuna de transferir uns coneixements. Aquest tipus de fonts se solen conservar en biblioteques.
Enllaços
En primer lloc, cal diferenciar les fonts primàries de les secundàries. Les fonts primàries són aquelles que ens aporten una informació de primera mà; les secundàries, en canvi, són les que, basant-se en fonts primàries, ens dónen les dades ja tractades o analitzades. Així, per posar un exemple, un protocol notarial del segle XV seria una font primària; en canvi, un treball elaborat a partir de l'estudi de protocols notarials, seria secundària.
De la mateixa manera, el registre arqueològic es podria considerar una font primària, mentre que la interpretació de l'arqueòleg i l'article o publicació que en podria sorgir seria ja una font secundària. Això no fa que les fonts secundàries siguin menys útils o legítimes que les primàries, però sí que cal tenir en compte que no són les originals i que, molt probablement, la persona que les hagi elaborat no haurà mantingut un punt de vista totalment objectiu (encara que, parlant d'història, també cal tenir en compte aquest darrer detall en el cas de les fonts primàries).
De la mateixa manera, el registre arqueològic es podria considerar una font primària, mentre que la interpretació de l'arqueòleg i l'article o publicació que en podria sorgir seria ja una font secundària. Això no fa que les fonts secundàries siguin menys útils o legítimes que les primàries, però sí que cal tenir en compte que no són les originals i que, molt probablement, la persona que les hagi elaborat no haurà mantingut un punt de vista totalment objectiu (encara que, parlant d'història, també cal tenir en compte aquest darrer detall en el cas de les fonts primàries).
Fonts llibràries i fonts documentals
La diferenciació entre fonts llibràries i documentals (o arxivístiques) és difusa i pot portar a certa controvèrsia.
En principi, la definició de fonts documentals fa referència a aquells textos que sorgeixen de l'activitat d'una entitat determinada i, per tant, només solen tenir un sentit per a aquesta. Així, un procés resulta de vital importància per a les persones que hi estan implicades, però més enllà del món judicial i dels subjectes, no té un especial valor. Per això, les fonts documentals es guarden en arxius, on tenen un sentit dins un fons determinat.
D'altra banda, les fonts llibràries es caracteritzen per haver estat escrites amb una voluntat que va més enllà de l'afany de fixar o deixar constància d'un fet o d'un acte; en aquests casos, hi trobem lligada la intenció de transmissió. En aquest grup, doncs, trobem des de llibres universals i llegits arreu (la Bíblia, per exemple), a obres adreçades a cercles més concrets (la regla d'un orde religiós), tots ells, però, amb una finalitat comuna de transferir uns coneixements. Aquest tipus de fonts se solen conservar en biblioteques.
Enllaços
- Ordit, cultura escrita. Secció dedicada a les fonts escrites dins el portal del grup d'innovació docent de la UB [contra]Taedium, on es pot trobar informació per a ampliar els coneixements sobre aquest tema.
