L'arqueologia és una ciència o una tècnica (ha sorgit al llarg del darrer segle molta controvèrsia pel que fa a aquesta definició) que estudia (o permet estudiar) la vida dels humans a partir de la seva cultura material, és a dir, dels vestigis que generen i ens en queden. Normalment, aquest estudi va enfocat als grups humans del passat, ja que ja hi ha altres ciències, tècniques i disciplines que es dediquen a estudiar les societats actuals.
La cultura material
Dins aquesta cultura material, doncs, hi trobem un ventall de coses ben variades: edificis, camins, vaixells, obres d'art, enterraments, llibres, eines, roba, mobles, monedes, deixalles de tota mena, etc.
Però com s'arriba a aquesta cultura material i com s'estudia? Influenciada i ajudada per la geologia, la topografia, la biologia i moltes d'altres disciplines, l'arqueologia (i aquí pren força la definició com a tècnica) ha desenvolupat un seguit de metodologies que permeten recuperar la cultura material a partir de d'una excavació sistemàtica. Aquesta permet estudiar dels vestigis del passat, sempre tenint en compte que el mètode arqueològic és destructiu: allò que ja s'ha excavat ja no es pot tornar a excavar mai més, per la qual cosa és necessari extreure'n el màxim d'informació possible i registrar-ho tot per tal de facilitar-ne els estudis posteriors.
No obstant, cal tenir en compte que tan o més important que els materials en sí són els contextos en què es troben. Aquests entren en joc a l'hora d'analitzar i interpretar les troballes arqueològiques, ja que és en general tot allò que s'ha trobat (també allò que no s'ha trobat) el que permet extreure informació rigorosa de l'excavació. Més enllà d'un vas de ceràmica, ens interessa el lloc on s'ha trobat (en una casa? en una botiga? un campament?), els altres materials amb els quals estava relacionat (altres vasos semblants? o potser completament diferents? armes? eines? utensilis de cuina?), l'estrat en el qual es trobava i la seva situació dins la seqüència estratigràfica (era un nivell d'incendi? o d'enderroc? ja hi havia hagut gent, allà, abans? i després?), entre d'altres. Per exemple, l'anàlisi del sediment de l'interior del vas ens podria donar informació sobre el contingut d'aquest; cosa que no haguéssim pogut arribar a saber amb certesa estudiant el vas com a objecte singular.
L'arqueologia i la història
La relació entre l'arqueologia i la història és també un punt conflictiu; durant molt temps s'ha considerat l'arqueologia com a ciència auxiliar de la història, tot i que hi ha diverses opinions al respecte. Sigui o no així, és cert i evident que, sense la història, l'arqueologia no té raó de ser. És dins el context històric que s'han d'emmarcar les troballes arqueològiques, cosa que fa imprescindible un bon coneixement d'aquest per a la correcta interpretació del registre; de la mateixa manera, la història i les fonts per a la història complementen la informació que ens aporta l'arqueologia. En general, poden jugar un paper més important en l'estudi arqueològic del que pot semblar en un primer moment; l'arqueologia, doncs, disposa de les seves pròpies fonts.
La cultura material
Dins aquesta cultura material, doncs, hi trobem un ventall de coses ben variades: edificis, camins, vaixells, obres d'art, enterraments, llibres, eines, roba, mobles, monedes, deixalles de tota mena, etc.
Però com s'arriba a aquesta cultura material i com s'estudia? Influenciada i ajudada per la geologia, la topografia, la biologia i moltes d'altres disciplines, l'arqueologia (i aquí pren força la definició com a tècnica) ha desenvolupat un seguit de metodologies que permeten recuperar la cultura material a partir de d'una excavació sistemàtica. Aquesta permet estudiar dels vestigis del passat, sempre tenint en compte que el mètode arqueològic és destructiu: allò que ja s'ha excavat ja no es pot tornar a excavar mai més, per la qual cosa és necessari extreure'n el màxim d'informació possible i registrar-ho tot per tal de facilitar-ne els estudis posteriors.
No obstant, cal tenir en compte que tan o més important que els materials en sí són els contextos en què es troben. Aquests entren en joc a l'hora d'analitzar i interpretar les troballes arqueològiques, ja que és en general tot allò que s'ha trobat (també allò que no s'ha trobat) el que permet extreure informació rigorosa de l'excavació. Més enllà d'un vas de ceràmica, ens interessa el lloc on s'ha trobat (en una casa? en una botiga? un campament?), els altres materials amb els quals estava relacionat (altres vasos semblants? o potser completament diferents? armes? eines? utensilis de cuina?), l'estrat en el qual es trobava i la seva situació dins la seqüència estratigràfica (era un nivell d'incendi? o d'enderroc? ja hi havia hagut gent, allà, abans? i després?), entre d'altres. Per exemple, l'anàlisi del sediment de l'interior del vas ens podria donar informació sobre el contingut d'aquest; cosa que no haguéssim pogut arribar a saber amb certesa estudiant el vas com a objecte singular.
L'arqueologia i la història
La relació entre l'arqueologia i la història és també un punt conflictiu; durant molt temps s'ha considerat l'arqueologia com a ciència auxiliar de la història, tot i que hi ha diverses opinions al respecte. Sigui o no així, és cert i evident que, sense la història, l'arqueologia no té raó de ser. És dins el context històric que s'han d'emmarcar les troballes arqueològiques, cosa que fa imprescindible un bon coneixement d'aquest per a la correcta interpretació del registre; de la mateixa manera, la història i les fonts per a la història complementen la informació que ens aporta l'arqueologia. En general, poden jugar un paper més important en l'estudi arqueològic del que pot semblar en un primer moment; l'arqueologia, doncs, disposa de les seves pròpies fonts.
Enllaços
- Vissir3. Visor de mapes interactiu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
- Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya. Obra accessible en pdf que comprèn els topònims més importants dels diferents municipis de Catalunya: més de 53.000 noms de lloc.
- CALAIX, Dipòsit digital del Departament de Cultura. Web que conté un gran nombre de memòries d'intervenció arqueològica i planimetries de jaciments catalans en format pdf i fàcilment consultables, tant d'excavacions programades com preventives i d'urgència.
- Diccionari d'Arqueologia. Diccionari en xarxa que recull termes relacionats amb el món de l'arqueologia, elaborat pel TERMCAT, el centre de terminologia de la llengua catalana.
- Mapa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic. Mapa interactiu que mostra la situació dels diversos jaciments arqueològics i excavacions dutes a terme a Catalunya, dins la pàgina de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. El portal ofereix també un motor de cerca que permet localitzar i obtenir informació de jaciments en concret.
- A la Guia de fonts arqueològiques i cultura material de l'Edat Mitjana, dins el web del grup d'innovació docent [contra]Taedium, trobem una introducció a l'arqueologia i el procés d'excavació arqueològica.
