ALTRES FONTS

Els documents i textos escrits, tot i que les més comunes, no són les úniques fonts que ens aporten informació per a l'estudi històric i la pràctica arqueològica.

Fonts iconogràfiques

Fig. 1. Mosaic de la Basílica de
Sant Marc, Venècia, segle XIV
(fotografia pròpia)

Al llarg de la història els éssers humans hem intentar representar gràficament el món que ens envolta i els nostres pensaments. Gràcies a això, ens han arribat avui en dia nombroses imatges de temps pretèrits que poden aportar una informació incomparable sobre el moment en què van ser fetes. En trobem de tots tipus i en totes les èpoques: retaules, frescos, mosaics, escultures, pintures, talles, relleus, il·lustracions, miniatures i, més recentment, fotografies, pel·lícules... 

Aquestes resulten una important font per a l'estudi històric, però també des del punt de vista arqueològic poden ser de gran utilitat, ja que ens ofereixen un testimoni de la vida de l'època i, per tant, sovint també dels aspectes que podem trobar en el registre arqueològic, com la cultura material o l'arquitectura.

Per exemple, un mosaic on està representada l'edificació de la torre de Babel (Fig.1), més enllà de l'interès artístic i la significació de l'obra, ens permet saber com es desenvolupava una construcció a l'època.

Pel que fa a la nostra recerca, les fonts iconogràfiques ens aporten també informació que d'altra manera no podríem obtenir. Un exemple n'és l'organització i parament de la taula, que podem observar en diverses imatges que representen taules parades. Per sort, trobem sants sopars en diversos retaules (Fig. 2); a més a més, l'àpat és una escena també representada en obres de caràcter més laic (Fig. 3; tot i que un llibre d'hores no es pugui considerar "laic" sí que ho és l'escena representada)

Fig. 2. Escena del sant sopar al retaule de la Mare de Déu de Sixena (finals del segle XIV)
(font: monestirs.cat)
Fig. 3. Miniatura que representa el mes de gener al llibre d'hores del Duc de Berry (s. XV)
(font: medieval.mrugala.net)

Fonts orals

Les fonts orals són de gran utilitat sobretot en l'estudi d'èpoques més recents, de les quals encara en trobem testimonis vius. Malgrat tot, a l'hora de dur a terme una intervenció arqueològica, resulta molt recomanable i quasi imprescindible parlar amb els habitats de la zona on es troba el jaciment, ja que el seu testimoni pot ser de gran ajuda per a la nostra investigació. Tot i que la informació que ens puguin donar sobre el territori, la història i qualsevol curiositat local pot semblar menys científica que la que podríem trobar en bibliografia, ens ofereix una visió molt més propera i uns coneixements de primera mà que pot acabar essent-nos molt més útils.
Les fonts orals no només ens poden donar testimoni de fets històrics recents, també poden aportar-nos dades etnogràfiques sobre costums i tradicions que es van perdent, o donar-nos informació sobre el context  tant històric com geogràfic d'un jaciment. Per exemple, és molt probable que, malgrat que els topònims d'un determinat territori estiguin estudiats i registrats oficialment, els indrets siguin coneguts popularment de maneres diferents i rebin noms que no podríem arribar a conèixer si no és a través d'algú que conegui personalment la zona.
No s'ha d'oblidar, doncs, que de la mateixa manera que el registre arqueològic ha mantingut al llarg dels segles les restes del passat, també part d'aquesta història es pot haver transmès, generació rere generació a través de la paraula, els usos i els costums de les persones.