ELS INVENTARIS

Els inventaris resulten una font realment rica per a l'estudi de la vida quotidiana de l'antiguitat. En ells, els notaris  anotaven tots i cada un dels objectes i mobles que hi havia a cada cambra d'una casa, ennumerant-los un a un i descrivint-los, cosa que permet fer-se una idea molt exacta del que omplia les cases de l'època i els béns que posseïa la gent, així com altres característiques dels objectes: el seu valor, la seva utilitat, si eren comuns o rareses, etc. Els inventaris se solien realitzar per a catalogar els béns d'algú, a vegades arran de la defunció del posseïdor, per tal de controlar-los de cara a l'herència, per contractes de compra-venda, entre d'altres raons.

Així doncs, els inventaris ens aporten molta informació sobre els utensilis domèstics i l'organització de les llars, interessant tant per la història en general de la vida quotidiana com especialment a l'arqueologia i la interpretació del registre arqueològic, ja que aquests permeten imaginar com era allò que s'està excavant i quins objectes, per tant, s'hi podrien haver conservat.

Per exemple, els inventaris ens poden aportar informació sobre la forma de les cases, aspectes que poden resultar realment importants a l'hora d'interpretar estructures en el registre arqueològic: 

"Atrobe una torra ab cases de aquella e ab lo pati de aquella ab totes ses entrades e axides drets e pertinences de quella, la qual lo dit defunt havia e possehía per fí e franc alau en la parroquia de sent Johan despí, situada en lobregat [...]Atrobe en la entrada del dit pati [...]- Una galleda amb son libant ab sa sagonya que stava al pou, lo qual era en lo dit pati e aprés de aquel pou havie un safareig."

 Josep Mª Roca, Inventari fet l'any 1389, dels bens del ciutadá barceloní mossen Pere Girgós, qui, segons un Padró de Fogatges, tenia son alberch en lo carrer del Regomir. 

Pàgina del Plec d'inventaris i encants,

Pere de Folgueres, menor. AHPB.

De la mateixa manera, les indicacions de les cambres on es troben els diferents objectes ("En una cambra que es la entrada de la dita torra", "Dalt en lo menjador", "En una cambra que obra en lo dit menjador", "Dalt, en un porxo sobirá", etc.) ens expliquen la distribució de la llar i les habitacions d'aquesta.

Per altra banda, dels inventaris també es poden extreure dades, per exemple, sobre la tipologia d'alguns objectes, que hi apareixen especialment ben descrits: "Item una dalmaticha¹ de diacha et sotsdiacha ab camis, amit² e maniple³, cinyell e collars en los quals vestiments e dalmatiques ha paraments."

També, en certs casos, ens poden explicar costums de l'època: "Item altre creu petita d’argent en que solia anar lo sant precios cors de Ihesuchrist en la festa de Corpus Christi processionalment per la ciutat la qual creu acostumant de star sobre la custodia⁴ qui era maior la va [...] hi es la maior."

________________________________

1 Dalmàtica f. Espècie de túnica oberta pels costats i amb mànegues amples i curtes, que porten el diaca i el subdiaca en els oficis divins i que antigament portaven els reis, els heralds i altres personatges.

2 Amit m. Tela blanca quadrada que es lliga amb toques pels pits i per la cinta i cobreix l'esquena del sacerdot per davall els ornaments de dir missa.

3 Maniple m. 1. Ornament sagrat de la mateixa figura que l'estola, però més curt, que el sacerdot porta cenyit al braó esquerre damunt la mànega del camis

4 Custòdia f. 3. Reliquiari de metall preciós, dins el qual s'exposa a la veneració pública el cos de Nostre Senyor Jesucrist.

4 Josep M. Masnou i Pratdesaba, Inventari de la sagristia de la seu de Manresa (1475)