PALEOGRAFIA

Fig 1. Escriptura gòtica catalana.
Detall d'un protocol de l'AHPB.

La paleografia és una ciència auxiliar de la història que estudia les escriptures, tant des del punt de vista formal (la tipologia dels signes gràfics, la seva evolució, etc.) com de contingut, per tal de fer possible la lectura i comprensió dels documents escrits. No obstant, malgrat la definició acadèmica, l'àmbit d'estudi de la paleografia no acaba aquí, ja que s'estén també a la història de la cultura escrita en general.

A la pàgina web de l'Arxiu i la Biblioteca Episcopal de Vic es pot trobar una secció on es presenta un recull de documents que exemplifiquen les diverses escriptures que s'han utilitzat a Catalunya des del segle X.

En primer lloc, el text es pot analitzar des d'un punt de vista formal. En aquest aspecte es diferencien dos punts, els elements constitutius, a partir dels quals es pot identificar el tipus d'escriptura i, per tant, donar una cronologia al document, i els elements adventicis. Entre totes aquestes característiques dels signes gràfics, es distingeixen:
    •  la forma: la morfologia de la lletra en si,
    • el pes: la proporció entre el gruix dels diversos traços, 
    • el mòdul: les mesures i proporcions de la lletra, tant del seu cos principal com de la totalitat d'aquesta, 
    • el traç: el número de línies emprades per a escriure un el caràcter, 
    • el ductus: l'ordre amb què es tracen aquestes, així com la manera com es fan: la velocitat, la posició de la mà... que ens permeten diferenciar entre l'escriptura posada i regular i l'escriptura cursiva, de ductus més ràpid
    • l'angle: la inclinació de la punta de l'estri utilitzat per escriure, que influeix en la forma del signe gràfic i dels traços, sobretot en els punts d'atac i remat.
    • l'estil: caràcter més estètic de l'escriptura, que segueix una voluntat més aviat artística, tot i que també en menys mesura funcional, i que varia segons el període)
    • els enllaços, nexes i allargaments.


La transcripció 
La feina del paleògraf, però, va més enllà de l'estudi formal, ja que inclou també la transcripció del document; a més a més, aquest s'encarrega de dur a terme una anàlisi del text.

La transcripció del document és, més exactament, una edició d'aquests. Amb l'afany de fer-lo accessible a tots aquells que no estan familiaritzats amb el tipus d'escriptura del text, el paleògraf ha de reescriure'l i presentar un seguit de característiques, per facilitar-ne l'estudi historiogràfic. Aquesta presentació que sol acompanyar la transcripció o aparell crític d'un document està formada pels punts següents:


1. Número d'identificació del document (normalment d'un catàleg o inventari, per a situar-lo i singularitzar-lo dins un conjunt)
2. Data d'escriptura del document, expressada de la següent manera: any, mes, dia.
3. Lloc d'escriptura del document.
4. Regest del document (petit resum). Aquest pot ser en estil directe (el subjecte és el document) o indirecte (el subjecte són les persones de les quals es parla al document).
5. Extensió del document en folis.
6. Mides del document en mil·límetres.


EL REGEST
El regest és un petit resum del contingut del text que permet fer-se una idea general d'allò que vol transmetre el text. El paleògraf, a l'hora de redactar-lo, es formula les següents qüestions sobre el document:

  • Qui? A qui?
Les respostes a aquestes preguntes ens les donaran els noms que apareguin al document i ens permetran saber qui en són els autors (qui?) i a qui va adreçat (a qui?)
  • Què? Per què?
Per a trobar el tema principal sobre el qual tracta el document cal que busquem el verb dispositiu. Per altra banda, el "perquè" sol anar precedit d'una forma predefinida, com per exemple "per causa e rahó". Aquestes dades ens permetran saber no només de què tracta el text, sinó també de quin tipus de document es tracta.
  • On?
Per saber on fou escrit el document cal buscar topònims al text; aquests ens en donaran la data tòpica.
  • Quan?
La datació sovint apareix en el propi document.

L'APARELL CRÍTIC
La transcripció del document consisteix, com ja s'ha comentat, en facilitar la lectura del text a aquelles persones que no en saben llegir l'escriptura. Aquesta tasca inclou també desenvolupar les abreviatures, normalitzar la puntuació i l'accentuació... tot això marcant els canvis de línia, les ratllades i esmenes, els afegits entre línies, etc; sempre seguint uns codis establerts.



LLIÇONS INTRODUCTÒRIES I TUTORIALS DE PALEOGRAFIA

BIBLIOGRAFIA
  • ROMERO TALLAFIGO, Manuel et al. Arte de leer escrituras antiguas: paleografía de lectura. Huelva: Universidad, 1995 (Instrumenta sturiorum; 2)
  • PETRUCCI, Armando. Una lliçó de paleografia. València: Universitat de València, 2008 (Educació. Materials; 106)